Fuente: www.pichilemunews.cl – 06.02.2026
Ciudadanos españoles están conociendo del crimen en Pichilemu -sin resolver, cometido hace más de 16 años- y de lo inútiles que son los sabuesos chilenos.
Ayer, uno de los hijos del desafortunado español-chileno José Rubau Solés -Jordi Rubau- nos hace saber, desde Europa, sobre la publicación catalana que da cuenta de la ineficiencia de la justicia chilena -policías y fiscales, más de media docena que han pasado por el caso- y que han sido incapaces de llegar a la verdad y establecer quién o quiénes son responsables de la muerte violenta de su padre, ocurrida a mitad de agosto de 2009.
Múltiples artículos de “pichilemunews” -como de otros medios- no han tenido éxito tampoco en remover la conciencia de las autoridades, menos de los encargados de hacer justicia, para que todas las diligencias se realicen y permitan llegar a esa esquiva verdad que busca la familia. Particularmente Jordi Rubau quien ha sido más pertinaz y que, pese a estos 16 años y meses que han pasado.
Años suman también, en que diligencias solicitadas -y/o papeles que no se han movido- y, pese a todo, sigue esperanzado. ¿Y cómo no?, si es su padre quien murió masacrado cuando llegó a su casa habitación en el sector de Playa Hermosa. Y lo esperaba (n) quien (o quienes) lo mataron a golpes.
Jordi Rubau quien está más atento a la parsimonia de los fiscales chilenos, junto con enviarnos la publicación -que reproducimos tal cual, en catalán- nos indica en su Whatsapp: “Señor Washington Saldias, un gusto en saludarle. Este artículo ha salido hoy en el Punt Diari, periódico de la región de España: Cataluña. Con una tirada para sus 650.000 suscriptores.
Aun esperando novedades por parte del fiscal…. Que hoy prescribe el plazo de entrega de las nuevas diligencias… Y aun no las han entregado resueltas”.
Corto y preciso: Mientras los fiscales no hagan su pega, el asesino y/o asesinos seguirán sueltos y deambulando tranquilos y durmiendo con el manto de la impunidad.
Y, paralelamente, las diligencias solicitadas por Jordi Rubau que apuntan a esclarecer una serie de interrogantes y acciones sospechosas, como diligencias cruciales que han sido ignoradas, al tiempo que -según Jordi Rubau- existen una serie de incongruencias que, hasta ahora permanecen sin respuestas lógicas.
Acá, el artículo -publicado ayer en el diario catalán “Punt Diari”- que reflota el asesinato perpetrado en Pichilemu del ciudadano español y, que tan solo días antes, había logrado su doble nacionalidad. Y, lejos de poder celebrar ese logro, su vida fue arrebatada en una cobarde acción criminal sin que, hasta ahora, sean conocido su autor o autores.
Los que no se conocerán en tanto no se hagan todas las diligencias solicitadas.
Crim irresolt d’un català a Xile
– Jordi Rubau, veí de Roses, fa 17 anys que lluita per aclarir l’assassinat a Xile del seu pare i evitar que la justícia tanqui la investigació, claferta d’incongruències
L’empresari català Josep Rubau Solés va ser assassinat entre els dies 13 i 14 d’agost del 2009 a la seva casa de Playa Hermosa, a la població xilena de Pichilemu, on Rubau, que parlava cinc idiomes, s’havia establert el 2003, després d’un recorregut professional per molts països. Al primer moment, la policia i el fiscal xilens van enfocar la investigació cap a la tesi d’un robatori a casa de Rubau, de 77 anys i que vivia sol, i van aventurar una ràpida resolució del cas i detenció dels autors del crim, que haurien deixat les armes homicides a la casa, un ganivet i un bat de beisbol. Però la realitat ha sigut molt diferent i, transcorreguts gairebé 17 anys, no s’ha esclarit qui i per què va matar Josep Rubau, que s’acabava de treure la llicència d’agent immobiliari a Xile, i el fiscal i el jutge mantenen oberta la causa gràcies a la tenacitat i persistència d’un dels fills de la víctima, Jordi Rubau Solà, que des de Roses, on resideix, telemàticament mou els fils de la causa, en permanent contacte amb el fiscal per evitar que el cas es tanqui i quedi impune.
Una acció difícil d’executar no sols per la distància, també per les traves inexplicables que van apareixent, que dificulten que la investigació avanci. S’ha canviat almenys mitja dotzena de vegades el fiscal assignat a la causa, que arrossega incongruències i errades de mal explicar i està pendent d’una desena de diligències encarregades fa temps però que no s’acaben d’incorporar. Jordi Rubau troba inadmissible que no hagin aportat mai a la causa la llista de les trucades del telèfon mòbil del seu pare, que seria clau per saber amb qui s’havia comunicat i fins i tot establir un possible mòbil del crim diferent al del robatori amb resultat fatal. Hi podia haver altres mòbils? Quan va ser assassinat Josep Rubau s’acabava de treure la llicència per exercir d’agent immobiliari a Xile i, com a activista ecologista que era, també havia sigut un ferm opositor a un projecte de construcció d’una xarxa de clavegueram a Playa Hermosa que es pretenia fer sense passar per la depuradora.
El fill de la víctima ha detectat errors “sospitosos” com el fet que s’equivoquessin de número a l’hora de demanar les dades del telèfon del seu pare i incongruències en testimonis, com el de la dona de la neteja que va trobar el seu pare mort, que assegura que quan el va veure va pensar que es podia haver desmaiat i el va tocar i va comprovar que era mort i que el rellotge era aturat a les 9. Una possibilitat, la del desmai, incompatible amb l’escena, ja que el cos estava enmig d’un bassal de sang i l’habitació, capgirada de dalt a baix. Rubau creu que era una “escena preparada” perquè semblés l’assalt d’uns lladres que van trobar resistència. Hi havia també una escala apuntada a una finestra on es va trobar una empremta que semblava una prova per identificar un dels autors, però que era de l’operari que havia envernissat la finestra. Jordi Rubau, que ha hagut de batallar amb un notari, que s’autoproclamava “xèrif” i feia tramitacions poc clares amb el patrimoni del seu pare, amb una advocada i detectiu que pretenia cobrar la feina sense fer-la, va aconseguir que el cas no es tanqués quan van passar els 15 anys que la justícia xilena preveu per finalitzar un expedient. Tot i les dificultats, no pensa cedir fins que s’esclareixi l’assassinat del seu pare i si cal tornarà a Xile, on ja ha anat molts cops pel funeral, la tramitació de l’herència… S’ha passat anys revisant l’expedient i ja és docte en dret. “Però jo soc músic”, remarca, i exigeix que siguin el fiscal (ara Lucio Lucas Machuca) i el jutge que facin la seva feina.
Fotografías: Punt Diari
